Hola famílies!
Avui us volem ensenyar una mica com vivim l’estona del dinar a la nostra escola.
Per nosaltres, el menjador és un espai
educatiu més on els infants desenvolupen
molts aprenentatges.
Ja des de fa molts anys, vam fer un canvi de
mirada al nostre espai del menjador i després de formacions i de reunions
d’equip educatiu, vam transformar el
nostre espai del menjador en un
raconet acollidor perquè els infants es sentin com a casa.
Per fomentar la vida quotidiana, utilitzem
estovalles de tela i el material de ceràmica. Des del principi animem als
infants a cuidar el material, fer un bon ús d’aquest i tenir cura.
Us animem a casa també a començar a utilitzar
aquests materials i anant deixant de banda el plàstic. Els infants es senten
valorats i amb responsabilitat de cuidar el material més delicat.
Abans
de començar a dinar, el nostre cuiner el Ramonet ens anticipa que dinarem amb
una cançó molt animada:
RUN RUN FA LA PANXA,
ABANS DE DINAR,
QUE HI HA PER DINAR...
RAMONET!
QUE TENIM AVUI?
Utilitzem
fotos reals dels aliments que menjarem per avançar als infants el menú del dia,
d’aquesta manera treballem el vocabulari indirectament d’una manera més lúdica
i espontània.
També
és un moment on sorgeixen converses amb els infants molt divertides.
Un
dels objectius principals de la nostra programació de menjador és fomentar
l’autonomia.
Aquí
us il·lustrem dues seqüències: L’infant és capaç de posar-se aigua d’una manera
autònoma , sense presa i amb tranquil·litat amb estris adequats a la seva mida
i les seves necessitats.
Pel
altre banda, seqüència de la traça d’agafar els estris, en aquest cas la
cullera, com l’omple amb cura perquè no caigui l’aliment i com seguidament es
dirigeix a ingerir-lo.
És
important que l'estona del dinar estigui acompanyada d’un ambient de
calma i tranquil·litat, on els infants sense presa puguin provar la seva
destresa amb els estris i mica en mica
anant perfeccionant la tècnica per menjar amb autonomia.
Us
animem que a casa també potencieu aquesta confiança amb els vostre fills i
filles, deixar-los temps perquè ells, de manera autònoma, vagin fent aquestes petites
accions de la vida quotidiana, ja que per a ells i ells aquestes petites
tasques els fa sentir-se valorats.
UNA ABRAÇADA FAMÍLIES!